El Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, és un tribunal internacional que permet, sota unes condicions prèvies, portar casos a títol individual. Per això la persona que presenta una demanda va contra el país al que demanda. Aquest és un instrument del Consell d’Europa, que està a l’abast de totes les persones que resideixen en aquests estats o que hagin patit un problema amb algun dels països membres.
Per aquest motiu cal que el cas en qüestió hagi estat portat als tribunals del país, que s’hagin esgotat les vies nacionals (això vol dir que no hi hagi cap porta a la qual cridar a nivell judicial), i que no hagin passat més de 4 mesos des de l’última resolució que es tingui del cas.
Tot i que hi ha una petita excepció, la sol licitud de mesures provisionals. Aquesta sol licitud té un camí processal diferent al procediment de demanda normal, amb l’objectiu d’evitar que es produeixin situacions que quedarien sense la possible reparació si no es paralitzen, o bé que causarien un dany irreparable. És a dir, es demana una mesura cautelar per evitar que la persona sol licitant pateixi vulneracions als seus drets humans i per evitar que les que ja hagin succeït es quedin sense reparació. A la sol licitud, s’haurà d’acreditar que hi ha un risc imminent de patir un dany irreparable, i contrari al Conveni i als seus Protocols. A nivell pràctic, s’ha utilitzat majoritàriament en casos d’expulsions del país. Novament, no podrà existir un mecanisme al país que pugui solucionar aquesta situació. Si existeix, però no és útil, caldrà acreditar-ho a la sol·licitud.
Encara que no és obligatori iniciar aquest procés amb advocat, és altament recomanable. Cal recordar que només un cinc per cent de les demandes que es presenten són admeses a tràmit. Això respon a que, perquè una demanda sigui admesa, ha de tenir certs requisits molt concrets i taxats en la llei. Només que falli un d’aquests requisits previs, la demanda no prosperarà i no serà possible esmenar aquest error. A més, el Tribunal Europeu de Drets Humans no és una quarta instància. Això vol dir que quan presentem una demanda no podrem al·legar exactament el mateix, ni plantejar el cas des d’una òptica nacional. Sinó que s’han de citar quins drets, dels que protegeix el Tribunal recollits en el Conveni de Drets Humans i els seus diversos protocols, han estat vulnerats pel país al qual demanem.